La dona multiplicada (o dividida)

En un poble, una dona alta i robusta treballa sense parar: conrea els camps, cuida els animals, alimenta els infants i neteja la casa. I com que és tan forta, tothom li demana ajuda. Un dia, esgotada de tant treballar, es diu: «Hauria de multiplicar-me!». Dit i fet, del mirall en sorgeix una dona idèntica a ella, i totes dues reprenen la feina. Així, es va creant un exèrcit de dones idèntiques, cada cop més petites.